(1.1) Encara que "el propietari" de les tres xarxes wifi (educat1x1, docent, eduroam) dels centres educatius (caldria comprovar si els centres de primària també tenen la xarxa "eduroam", que sembla ser la xarxa per defecte de tots els edificis administratius relatius, almenys, a l'educació) és XTEC, és de suposar que XTEC va adjudicar a alguna empresa subsidiaria la instal·lació dels AP (Access Point) de wifi. Aquí entra en consideració el Real Decret 1066/2001, abans esmentat. L'empresa subsidiaria instal·ladora té l'obligació de presentar un informe radioelèctric dels nivells d'exposició, visat per col·legi professional. Encara que s'ha de suposar que aquest informe tècnic existeix, el primer problema és que també s'ha de suposar que existeix per a cada "edifici educatiu", ja que es prescriptiu les dades sobre els nivells d'exposició pre-existents. El segon problema és si els usuaris de l'edifici educatiu (és a dir, els receptors biològics d'aquests camps electromagnètics) poden accedir i veure aquest informe.
(1.1.1) Documents:
[A] Real Decret 1066/2001
[B] Aquesta informació anterior ha sigut deduïda d'un document sobre "Instalación de equipos wifi para los centros educativos en las Illes Balears" (veure pag. 11), on apareix la necessitat d'un informe radioléctric dels nivells d'exposició. Link al document. Link a la web
[C] No obstant, en aquest altre document que revisa tot el procés d'instal·lació a un centre educatiu d'una xarxa wifi, a Catalunya, aquest tipus d'informe tècnic no apareix (no és demanat a l'empresa instal·ladora). Link al segon document. Link a la web. Aquí apareix un peculiar punt problemàtic.
[D] Aquest tercer document és aportat com a recull sobre la legislació sobre les xarxes wifi. Link. Link a la pàgina web
[E] Reial Decret 1385/2008, d'1 d'agost, de traspàs de funcions i serveis de L'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de comunicacions electròniques. Link a la web
(1.2) La legislació sobre protecció en aquest àmbit de les emissions radioelèctriques també va evolucionant amb el temps, es a dir, adaptant-se a la realitat del desenvolupament tecnològic. Aquesta evolució depén dels següents factors: a) una tendència a la homogeneïtat de la legislació dels països de l'entorn; b) el desenvolupament de proves científiques per a considerar en l'aplicació d'un principi de prevenció; c) la progressiva importància i consideració de la electro-sensibilitat.
(1.2.1) (Sobre un apropament a la legislació d'altres països)
[A] Document. Link a la web. (Sembla ser un document del 2001) Aquest document de gencat hauria de ser considerat el document bàsic d'aquesta temàtica. Sembla ser un informe destinat a servir de base a una futura legislació (...)
[B] Situació a altres països: Link a la web
[C] Altre web de referència per a conèixer la situació a altres països: Link
[D] Situació concreta a França. Link a la web
[E] Situació concreta a Itàlia. Link a la web
[F] Notícies sobre Alemanya (2007). Link a la web
[G] Escoles sense wifi concretes a Espanya. Link a la web
(1.2.2) (Sobre evidència científica que justifiqui l'aplicació del principi de prevenció) (tal com apareix als medis de comunicació)
[A] Programa de radio. Link a la web
[B] Programa de televisió. Link a la web
[C] Primer vídeo, en anglès. Link a la web
[D] Un segon vídeo, també en anglès. Link a la web
[E] Document sobre contaminació i salut. Link al document. (veure pàg. 39). El problema de partida és si els camps electromagnètics produïts artificialment són o no innocus per als organismes humans. Si no fos així - i. de fet, ja existeix una regulació sobre límits en els nivells d'exposició - es podria definir una contaminació electromagnètica.
Establir el fet d'aquesta contaminació electromagnètica depen d'establir el fet d'efectes nocius als organismes i també de postular alguna hipòtesi del mecanisme causal (cal considerar que som organismes electromagnètics, per començar, els diferents nivells d'activitat conscient es tradueixen en diferents nivells d'ones de baixa freqüència, la transmissió nerviosa és un fenomen elèctric, i també la negociació cel·lular, l'intercanvi de materials entre cèl·lules, es produeix mitjançant ions) (de fet, el model de les telecomunicacions, de transmissió de dades a través d'ones, ha sigut utilitzat en la investigació de la cwomunicació cel·lular).
Una via habitual, suposo, per a desacreditar els experiments sobre la toxicitat de la energia hertziana del wifi és argumentar de manera analògica per dues vies: a) aquesta energia és una microona, les microones poden produir calor, etc...; b) si s'ha demostrat que l'ús continuat d'un mòbil, tal com és habitual fer-lo servir, junt a l'orella, durant un temps continuat, pot generar danys, especialment en cervell en procés de desenvolupament, precisament per efectes de sobreescalfament.
Cal partir de la concepció de que a) els camps electromagnètics propis dels organismes són de baixa freqüència, b) les radiacions de més alta freqüència, - del wifi, per exemple, - encara no són fortament ionitzants, com ho són les radiacions de molta més alta freqüència - raigs gamma, raigs X, etc. -; c) no obstant, les ones de wifi penetren tots els teixits humans.
És a dir que, encara que s'acumulin el doble o el triple de experiments (dels que serien suficients) que demostrin la no innocuïtat de les radiacions polsants del wifi, hi ha un problema d'acceptabilitat d'ordre conceptual. L'esquema bàsic d'un experiment d'aquest tipus és senzill: es tracta de posar en exposició similar al wifi a formes de vida similars a nosaltres, en un termini variable, amb un grup de control, etc. Després es tracta de detallar les alteracions observables a tots els nivells (a nivell intra-cel·lular, a nivell de comunicació entre cèl·lules, producció hormonal, ...fins als nivells de l'activitat psíquica).
El problema d'acceptabilitat d'ordre conceptual es refereix a que no existeix una explicació del mecanisme causal (és a dir, els efectes físics en teixits orgànics dels camps electromagnètics de 5 GHz, concretament). Es necessitaria formular una hipòtesi clara i senzilla sobre la relació entre CEM i efectes orgànics, a més, en termes de ciència convencional.
Quan s'afirma que no existeixen proves sobre la toxicitat d'una contaminació electromagnètica s'està dient que falta precisament una clara hipòtesi explicativa del procés físic. Però, encara que acceptéssim aquest mal ús del llenguatge (és a dir, dir una cosa per una altra), el que s'estaria demanant seria una paradoxa: és clar que si fos pensable una hipòtesi d'aquest tipus el wifi no hagués sigut implementat. El que està implícit en aquesta afirmació (la de que falta la demostració de la toxicitat) és el següent raonament: com que no es comprensible com pot afectar un camp electromagnètic de manera no tèrmica en un teixit orgànic, per tant aquest efecte no existeix.
En aquest raonament hi ha implícita una actitud que fusiona admirablement dos defectes: la falta de modèstia i la falta d'ordre mental. Totes dues referides respectivament a la (falta de) consciència de les limitacions de la nostra comprensió científica de la matèria i a la (falta de) consciència dels processos de desenvolupament del pensament científic.
Anem a imaginar ara quines serien les condicions objectives que s'haurien de donar per a que una hipòtesi com la que es demana fos plantejada. [1] existeix una institució que decideix finançar una investigació, [2] existeix una altre institució reconeguda que decideix realitzar la investigació, [3] aquesta institució compta amb una idea prèvia sobre en quina direcció caldria investigar, [4] aquesta institució reuneix i dirigeix un equip interdisciplinari (en aquest cas concret, caldria posar en relació físics i biòlegs), i [5], i més important, caldria un interès, motivació i justificació, a llarg termini, de tipus positiu (i no, com en aquest cas, de tipus negatiu) (els exemples paradigmàtics són el Concorde i el desxiframent del genoma humà, és a dir, grans projectes).
No cal deixar a la imaginació com de lluny estem d'una constel·lació d'aquestes cinc condicions alhora. Però també cal advertir que el pitjor resultat seria precisament l'èxit (que sí es donessin aquestes condicions) per dos motius: a) una hipòtesi nova, verificada, que impliqués una corba d'aprenentatge de teoria científica nova, no podria ser immediatament acceptada; b) pot ser, per aquest camí, acabaríem sabent més coses (sobre la incidència de camps electromagnètics en organismes) de les que haguéssim volgut saber.
Una altre possibilitat és que aquesta investigació (la de les cinc condicions) ja ha sigut realitzada en el passat. El seu interès hauria sigut crear nova tecnologia armamentística. Plausiblement (és una hipòtesi) aquesta investigació podria haver començat després del descobriment del radar, a l'Anglaterra de la segona guerra mundial, gràcies a una sèrie d'esdeveniments, diguem, casuals (tal com va ocórrer amb la invenció del forn de microones). En la següent web la realitat històrica sembla ser a l'inrevés: va ser la investigació amb armes tipus "raig de la mort" la que va portar a que un fenomen com el de les interferències pogués tenir algun significat i utilitat (per a concebre el radar).
http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/112/htm/sec_27.htm
(Naturalment, la informació sobre aquestes armes no seria suficientment validable. Podem accedir a les següents webs: (1) http://urgente24.com/areax/2012/04/armas-psicotronicas-rusia-y-la-pistola-que-vuelve-zombie-a-la-gente/, (2) http://www.dsalud.com/index.php?pagina=articulo&c=167; (3) http://alienarka.blogspot.ru/2013/01/psicotronica-y-armas-electromagneticas.html),
(De tota aquesta informació cal separar les armes destinades a inutilitzar maquinària amb circuits electrònics, les armes que actuen per descarregues elèctriques i les noves armes de microones que actuen per un mecanisme de produir calor focalitzat. Deixant de banda totes aquestes armes encara resta tot un sub-conjunt d'armes prou interessant, cal reconèixer que la majoria d'aquestes armes operaria amb ones de baixa freqüència, també cal considerar que algunes d'aquestes armes podrien actuar des de satèl·lits).
(Sembla ser que les armes més interessants podrien servir per "hackear" els circuits cerebrals, certes ones podrien induir impulses a nivells inconscients i, per exemple, produir al·lucinacions (podríem dir, produir una esquizofrènia artificialment) (precisament a la freqüència de les microones) (quant aquí es parla d'ones electromagnètiques només ens hem referit a la freqüència a efectes de categoritzar els diferents tipus d'ones, però les ones, com és obvi, tenen altres components)
Introduïm aquí tres web més descriptives dels efectes dels CEMS sobre organismes:
http://www.asides.es/Pdf/Wi-Fi_Colegios_Magda_Havas_notas.pdf
http://bvs.sld.cu/revistas/mil/vol35_3_06/mil08306.htm
http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/EMC/trabajos_01_02/Efectos_biologicos_EMI/compatibilidad_electromagnetica/Efectos.htm
El context de partida és el concepte d'ona electromagnètica.
Les microones es defineixen com el conjunt de les ones UHF, SHF i EHF. Les microones que produeix un magnetró d'un forn de microones domèstic són ones de 2,45 GHz. Per sota de les microones, és a dir, amb una freqüència major, ens trobaríem amb les radiacions infraroges, que son utilitzades pels comandaments a distància i per la comunicació entre ordinadors i perifèrics. A continuació de les ones infraroges trobem la llum visible. Més enllà de les ones gamma situaríem l'energia del punt zero.
Com a conclusió, i des de la nostra limitada modèstia i el nostre limitat ordre mental, només podem especular, generalitzar, que els camps electromagnètics de 5 GHz, corresponents al wifi, produeixen algun tipus de pertorbació, de tipus no tèrmic (o inclous de tipus tèrmic) en algun nivell bàsic dels organismes.
Cal recordar que els processos químics de les molècules orgàniques dintre i fora de les cèl·lules són de naturalesa elèctrica (intercanvi de ions). Aquests processos químics es podrien dividir en dos nivells: a) els encarregats de mantenir l'equilibri homeostàtic de la pròpia cèl·lula (les cèl·lules habiten en un medi aquós extern i mantenen un medi aquós intern; una part fonamental d'aquest equilibri homestàtic és l'equilibri àcid-base); i b) els processos de comunicació entre cèl·lules, destinats a dir-li a cada cèl·lula que ha de fer - oportunament -per al conjunt de l'organisme.
(Aquest segon nivell és bastant desconegut, nivell que anomenarem "negociació cel·lular"), (per negociació cel·lular entendrem els complexos patrons implicats en la industria i l'economia de la producció e intercanvi de materials cel·lulars) (veure http://www.isaude.net/es/noticia/17030/ciencia-y-tecnologia/la-investigacion-demuestra-la-comunicacion-celular-a-traves-de-senales-electricas-a-traves-de-nanotubos) (un dels mecanismes de comunicació entre les cèl·lules és la creació de nanotubs, tal com s'explica al link anteriorment explicat) (el que resulta més curiós es que aquests nanotubs apareixen i desapareixen en funció de les "necessitats" de les cèl·lules) (sembla també que la moneda de canvi, en aquests processos de comunicació, és el ió de calci, entre d'altres) (http://www.ciencia.cl/CienciaAlDia/volumen3/numero2/articulos/articulo1.html
(com es de suposar, el descobriment del "cablejat cel·lular" només pot anar un pas enrere dels descobriments en tecnologia de materials, en aquest cas, els nanotubs)
Cal suposar que els camps electromagnètics alterarien el nivell bàsic de la vida de les cèl·lules (els equilibris homeostàtics, les relacions àcid-base, per exemple), a partir d'aquest punt també s'alterarien els processos de comunicació cel·lular i es produirien alguns "malentesos" en la comunicació, llavors l'organisme produiria una reacció que implicaria que certs processos s'inicien sense causa real (com si s'acceleressin els processos metabòlics). Pot ser els sistemes de comunicació al organismes, els sistemes nerviós i endocrí, també quedin afectats, però el que estem dient és que les afectacions es produirien al nivell més bàsic possible dels processos cel·lulars. Per contra, en els nivells superiors de la vida, els processos psíquics es deprimirien.
Això és una hipòtesi i si s'intentés verificar s'hauria de comprovar primer sobre matèria inorgànica (processos de cristal·lització de l'aigua al congelar-se, o estat de l'aigua: alcalí o àcid, etc), i, en segon lloc, sobre els estats d'equilibri àcid-base de les cèl·lules, per exemple. En aquesta plataforma d'experiments pre-liminars el que es buscaria seria si es produeixen "desorganitzacions" i/o "acceleracions de processos", després d'exposicions significatives a ones de 5 GHz. També resultaria essencial comprendre les causes de l'electrosensibilitat.
Ja sabem que aquestes exposicions no són immediatament letals, el problema és: a) separar el processos bàsics alterats, i b) revisar si aquests processos alterats tenen efectes reversibles o irreversibles (això dependrà també de les condicions inicials dels organismes, si aquests estan en fase de creixement, etc). Com a mínim, els CEMs impliquen que estem situant organismes en ambients sub-òptims, de manera que ens estem allunyant del que cada vegada són més utòpiques condicions de "normalitat naturals". Els CEMs accentuarien les tendències a determinades malalties ja presents en els nostres organismes.
De totes maneres, hem de visualitzar aquesta situació de contaminació com una situació de risc (en teoria de jocs), visualment com una "ruleta rusa" (de manera que, si coneguéssim el mecanisme causal, o en el seu defecte, una taula de correlacions suficient, ja podríem començar a atribuir les probabilitats d'afectació als CEMs de cada persona). No es tracta d'un cas on les morts humanes siguin considerades com un efecte lateral (com en el cas del transport per vehicles), ja que el wifi és bastant substituïble.
http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2014/03/02/34-estudios-cientificos-sobre-los-efectos-adversos-en-la-salud-de-la-tecnologia-wi-fi/
(1.2.3) Sobre la creixent simportància de la consideració de l'electro-sensibilitat.
[A] Primera web. http://www.electrosensibilidad.es/
[B] Informació a Wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Hipersensibilidad_electromagnética
[C] De la web "Escuela sin wifi". http://www.escuelasinwifi.org/que-es-electrosensibilidad
[D] Informació als medis de comunicació. http://www.abc.es/20111027/sociedad/abci-wifi-opiniones-contrarias-201110261111.html
[E] Web Gigahertz (Juan Carlos López Sancho).http://www.gigahertz.es/ i http://geobiologia.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada